SNOW REPORT

Ja fa dies que neva a les Rockies.

Aquest es el punt mes alt del tram de l’autopista anomenada “powder highway”, ple Glaciar National Park.

Mireu això Webcam Rogers Pass  i penseu que tot just acaba de començar la temeporada.

També podeu fer un cop d’ull al web de Revelstoke i  Kicking Horse i flipeu amb el snow report.

La temporada passada, afavorits per “LA NIÑA” vàrem tenir una temporada increible. Nevades de 10, 15 o 20 cm però continuades.

A vaeure com es presenta aquest any!

PER DEFINICIÓ

L’altre dia, al programa Milenium, havien convidat a 4 aventurers, escriptors i viatgers. Gabi Martínez, que acaba d’investigar la mort del zoòleg Jordi Magraner al Pakistan;  Jacinto Anton, rigorós periodista d’El País, Ana M. Briongos , escriptora, viatgera i especialista en Índia, Iran i Afganistan; i Jordi Esteva , fascinat per l’Africa i fascinant fotògraf. Uns i d’altres varen anar explicant mica en mica el que creien que era per ells una aventura.

Es parlava de “el món del detall, de lo mes petit”. S’hi afegien incursions a l’aventura com a “recerca d’un mateix”; de “l’apropament al que som” o de “l’aventura com iniciació”. De com comença un viatge  a partir d’una imatge, un relat o una conversa. O senzillament seguint les passes d’anteriors exploradors.

El mateix Gabi Martínez en explicava que el  seu llibre Només per Gegants , es un viatge estirant del fil de l’aventura d’en Jordi Magraner i la recerca del Yeti.

I també es va parlar  de Bruce Chatwin . Des estructurador, segons diuen, del gènere literari de viatges.  Personatge del qual he trobat aquesta nota reveladora  a la wikipedia: “Chatwin entrevistó a la arquitecto y diseñadora de 93 años Eileen Gray en su salón de París donde él advirtió que había un mapa de la Patagonia pintado por ella. “Siempre deseé ir allí” le dijo Bruce. “Yo también” le replicó ella, “Ve allí por mi”. Se dispuso a partir casi inmediatamente hacia Suramérica y cuando llegó allí cortó su relación laboral con un simple telegrama: “Me he ido a la Patagonia”.

Aquest es l’esperit que em mou! Me he ido a la Patagonia!!!!!!

Decidir amb el cor sense deixar de fer servir el cap. Emprendre un viatge amb un “per que no”. Buscar llocs poc habituals o mirar d’anar pels carrers del darrera en els mes populars. Anar sempre una mica mes enllà. I poder viure experiències que ningú abans t’havia pogut explicar.

Em vaig sentir identificat amb molts dels comentaris i obria portes a cada segon. Em venien ganes de rellegir a Javier Reverte, d’agafar un mapa i de començar a somiar en un nou viatge.

D’entre tot el que es va dir  em va agradar   la definició d’aventura com ” la sortida romàntica i emocional de la realitat”.

De ben cert sabeu que sense aquesta dosi de passió  el viatge esdevindria poc mes més que circular pel món dient “oh! que maco” i col·leccionat visats al passaport.

L’entrega personal i el llindà on comença l’aventura el poseu vosaltres mateixos.

Jo, per si preferiu viure-ho des de casa, amb Els Incondicionals faré el possible per transmetre com he fet fins ara aquest esperit viatger, que ja sabeu que sovint està ple d’aventures.

Benvinguts a aquesta nova etapa.

Josep Villén

TRASLLAT

Trasllat de domicili, trasllat de plataforma pel blog… tot sigui no parar quiet.

Aterrat de nou a Barcelona, passats uns mesos d’assentament i aclimatació he cregut necessari ampliar d’una vegada per totes els continguts d’aquest blog que apunta a convertir-se en web.

S’acumula molta feina i molt material espera ser publicat.

Si teniu paciència en breu començarem a fer repàs del que ha succeït recentment en aquest sub-mon incondicional.

No cal dir que la vostra opinió es el que conta.

De moment aquest espai tant sols està embastat….